i Carles II | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Carles II

Sobrenom amb el qual era conegutel Calb
Història
Sobrenom amb el qual era conegutel Calb
història hist
Rei dels francs (840-77) i cinquè emperador de l’imperi d’occident restaurat (875- 77).
Frankfurt, 13 de juny de 823 — Avrieux, Moriana, Savoia, 6 d’octubre de 877

Fill de Lluís el Piadós i de la seva segona muller, Judit de Baviera. El 829 li fou atribuïda Alsàcia com a heretatge, fet que provocà la rivalitat amb els seus germanastres, Lotari, hereu de la jerarquia imperial, Pipí, rei d’Aquitània i de les marques pirinenques, i Lluís, rei de Baviera i de les marques orientals. A la mort de Lluís el Piadós (840), hom deixà la resolució de la rivalitat a la sort d’una batalla, a la manera de judici de Déu, entre Lotari i Pipí II (fill i successor de Pipí d’Aquitània), d’una banda —els quals foren reconeguts per Galí Asnar, usurpador de Pallars-Ribagorça, i els familiars de Berà, primer comte de la Barcelona reconquerida—, i Lluís el Germànic i Carles el Calb —reconeguts per Sunifred d’Urgell-Cerdanya i Sunyer I d’Empúries-Rosselló—, de l’altra; la batalla tingué lloc a Fontenoy-en-Puisaye (841). Els dos darrers, triomfants, es lligaren amb els juraments d'Estrasburg (842) i obligaren Lotari a acceptar, tot excloent Pipí II, el tractat de Verdun (843), que fraccionava l’imperi en tres estats independents. Correspongué a Carles, França a l’oest del Mosa, el Saona i les Cevenes; però, davant la revolta de Pipí II, hagué de posar setge a Tolosa, defensada per Bernat de Septimània, el qual fou fet presoner i executat; forçat, però, a aixecar el setge i acceptar un compromís (845), prengué finalment la ciutat i hi establí Frèdol com a comte. Poc temps després Carles nomenà successivament reis d’Aquitània els seus fills Carles l’Infant i Lluís el Tartamut, per donar alguna satisfacció al particularisme dels seus naturals. Derrotà definitivament Pipí, que fou fet captiu i jutjat el 864. El 858 rebutjà un atac de Lluís el Germànic, amb qui finalment arribà a un acord per a repartir-se Lorena (tractat de Meerssen, 870). Aquest mateix any 870, a l’assemblea d’Attigny, Guifré el Pelós rebé, probablement, la investidura d’Urgell-Cerdanya, i cedí poc després el govern del Conflent al seu germà Miró. El 875, mort l’emperador Lluís II, el papa Joan VIII coronà emperador Carles el Calb a Roma (Nadal del 875). La nova dignitat el portà a combatre els alemanys i fou derrotat pel seu nebot Lluís el Jove a Andernach (876); tornà a Itàlia, després d’haver hagut d’acceptar a la dieta de Quierzy (877), un capitular (capitular de Quierzy) que refermà la tendència hereditària que s’anava insinuant en els càrrecs comtals. L’amenaça alemanya pel Brenner i la revolta a França l’obligaren a tornar a passar els Alps, però morí a Avrieux a l’octubre següent. El succeí el seu fill Lluís II el Tartamut.

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...