Primogènit i successor de Joan II; primer delfí de França (1349). Assumí el govern després que Joan II fou fet presoner pels anglesos a Poitiers (1356). Superà amb habilitat el moviment vers un control de l’administració propugnat des del 1356 pels estats generals de la llengua d'oïl, dirigits per Robert Le Coq i Étienne Marcel amb la convinença de Carles II de Navarra. Dominà la insurrecció comunal de París d’Étienne Marcel i la revolta camperola de la Jacquerie (1358). Preparà, a Brétigny, la conclusió del tractat de Calais (1360), que permeté el retorn de Joan II. Rei el 1364, derrotà Carles III de Navarra, amb l’ajuda de Du Guesclin. Envià les companyies d’aquest a Castella per a sostenir la causa d’Enric de Trastàmara. Recomençà el 1369 la guerra contra Anglaterra; reconquerí Poitou, Aunis i Saintonge. Reconegué, contra el papa Urbà VI, Climent VII (1378). Establí la majoritat dels reis a 14 anys. Reorganitzà les finances i establí nous imposts (fogatge). El 1374 organitzà un sistema de reclutament i establí un exèrcit permanent. Inicià la construcció de la Bastilla de París i reconstruí el palau del Louvre, on fundà una important biblioteca reial, fons originari de l’actual Bibliothèque Nationale de París.