i Carles X de França | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Carles X de França

història hist
Rei de França (1824-30), germà de Lluís XVI i de Lluís XVIII.
Versalles, 9 d’octubre de 1757 — Gorizia, 6 de novembre de 1836

Fins a la seva proclamació tenia el títol de comte d’Artois. En començar la Revolució emigrà, i fou un dels dirigents del reialisme a Anglaterra des del 1795. El 1814 tornà a França, on encapçalà el partit ultra. A la mort de Lluís XVIII pujà al tron (1824) i dugué a terme una política d’implantació de l’absolutisme monàrquic. Després d’un breu període d’una certa liberalització (ministeri Martignac), tornà novament als procediments absolutistes (ministeri Polignac), període en el qual foren dictades les ordenances de Saint-Cloud (juliol del 1830), que dissolien la cambra, modificaven la llei electoral i suprimien la llibertat de premsa. Aquestes disposicions provocaren la Revolució de Juliol del 1830, que l’obligà a abdicar en el seu net, el duc de Bordeus, i a marxar cap a l’exili. Durant el seu regnat tingué lloc la presa d’Alger, que inicià l’expansió colonial francesa a Àfrica del nord.

Llegir més...