i Carles II de Nàpols | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Carles II de Nàpols

Nom amb el qual fou conegut, abans d’esdevenir rei,Carles de Salern, Sobrenom amb el qual era conegutel Coix
història hist
Rei de Nàpols (1285-1309), comte de Provença (1285-1309), comte d’Anjou i del Maine (1285), príncep d’Acaia.
?, aprox. 1254 — Casanova, Nàpols, 5 de maig de 1309

Fill i successor de Carles I de Nàpols i de Beatriu de Provença. Príncep de Salern, vicari del regne (1283) per absència de Carles I (1284 promulgà el nucli fonamental de la legislació angevina de Nàpols), lluità contra les forces de Pere II de Catalunya-Aragó, que el derrotaren diverses vegades i el feren presoner el 1284. Encarcerat a Messina, quan succeí el seu pare (1285) fou traslladat a Catalunya; recobrà la llibertat mitjançant el pacte de Canfranc (1288), pel qual renuncià a Sicília. Però en fou coronat rei (1289) i la lluita fou represa fins a la treva de Gaeta (1289) i acabà amb el tractat d'Anagni (1295): Jaume II de Catalunya-Aragó renunciava Sicília i contrauria matrimoni amb Blanca, filla de Carles II, que l’acompanyà a Catalunya. Sicília, però, elegí rei Frederic II (1296), contra el qual lluitaren units Carles II i Jaume II, que, després de la victòria del cap Orlando (1299), es retirà de la guerra, a la qual posà fi la pau de Caltabellotta (1302): Frederic II era reconegut rei vitalici de Sicília i es casaria amb Elionor, filla de Carles II. Casat amb Maria, germana de Ladislau IV d’Hongria, aconseguí l’acceptació com a rei del seu net, Carles Robert. Fou conegut per Carles de Salern.

Col·laboració: 
NCJ
Llegir més...