i Carles II de Navarra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Carles II de Navarra

Sobrenom amb el qual era conegutel Dolent
Sobrenom amb el qual era conegutel Dolent
història hist
Rei de Navarra (1349-87).
Évreux, 1332 — Évreux, 1 de gener de 1387

Fill i successor de Joana II de Navarra i de Felip III, comte d’Évreux. Es casà (1353) amb Joana, filla de Joan II de França, a qui reivindicà els comtats de Xampanya, Brie i Angulema, cedit aquest últim al favorit Carles de la Cerda, el qual ell féu assassinar (1354). Joan II, temorós dels seus contactes amb els anglesos, li cedí dominis a Normandia (tractat de Nantes, 1354), però el detingué a Rouen (1356). Escapat de la presó, vencé la revolta dita de la Jacquerie, d’acord amb el delfí, alhora que actuava contra aquest amb la seva intervenció en la de París d’Étienne Marcel (1358). Aliat amb Anglaterra, les companyies de Du Guesclin el derrotaren a Cocherel (1364), i perdé una gran part dels seus dominis francesos. Aliat de Pere I de Castella, declarà la guerra a Pere III de Catalunya-Aragó (1362), amb el qual concertà l’acord d’Uncastillo (1363) i de Sos (1364). El repartiment de Navarra, projectat per Pere III i Carles V de França, l’obligà a pactar amb el rei de Castella (Libourne, 1366), el qual li cedí una part de la Rioja, Àlaba i Guipúscoa, que una sentència arbitral (1372) el constrenyé a restituir; fracassat un intent d’apoderar-se de Logronyo (1378), signà amb Enric II de Castella la pau de Briones (1379). El 1364 establí la Cambra de Comptos de Navarra.

Col·laboració: 
NCJ
Llegir més...