i Carles III de Navarra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Carles III de Navarra

Sobrenom amb el qual era conegutel Noble
Història
Sobrenom amb el qual era conegutel Noble
història hist
Rei de Navarra (1387-1425).
Nantes, 1361 — Olite, 8 de setembre de 1425

Fill i successor de Carles II. El seu casament (1375) amb la infanta Elionor, filla d’Enric II de Castella, posà fi al llarg període d’hostilitat entre aquest regne i el de Navarra. Conclogué un acord (París, 1404) amb Carles VI de França sobre els dominis francesos dels reis de Navarra: renuncià als comtats de Xampanya, Brie i Évreux, i a la ciutat de Cherbourg; rebé el ducat-paria de Nemours. Es comprometé envers Ferran I de Catalunya-Aragó a impedir que Anton de Luna, partidari de Jaume el Dissortat, comte d’Urgell, rebés suport des de Navarra i França. Reconegué (1390) el papa d’Avinyó, però, proclamat Martí V, se sostragué a l’obediència de Benet XIII. El 1423 instituí el títol de príncep de Viana, privatiu de l’hereu del regne navarrès, a favor de Carles, primogènit de la seva filla Blanca i de Joan, infant de Catalunya-Aragó. Fou pacifista; afavorí la introducció d’artistes estrangers a Navarra; féu construir els castells d’Olite i de Tafalla. Unificà (1423) la ciutat de Pamplona, dividida fins aleshores en districtes autòctons. Acomplí una vasta reforma de la hisenda i reestructurà la Cambra de Comptos.

Col·laboració: 
NCJ
Llegir més...