Fill de Carles X de Suècia , durant la seva minoritat controlà el poder de la noblesa, i governà personalment des del 1672. En la guerra contra Brandenburg i Holanda, fou derrotat a Fehrbellin (1675), i perdé la Pomerània sueca. Dinamarca envaí Escània, però a partir de la victòria de Lund (1676) els suecs rebutjaren l’atac i fou signat (1679) el tractat de Lund. A partir d’aleshores Carles es dedicà a la reorganització financera —recuperà les terres de la corona alineades als nobles— i de l’exèrcit i l’armada, i establí, especialment a partir del 1682, un poder de tipus absolut.