Exposà a Barcelona (1911), a Berlín (1913) i al Salon d’Automne (París, 1912). La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobri, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial. Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors. Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid. Escriví articles d’art, des de París, per a La Veu de Catalunya. És autor de Memorias de un pintor (1944). Es casà amb l’escultora Maria Llimona.