Fill de Carles Manuel de Savoia, príncep de Carignano. Fou educat a França. Participà en l’aixecament del març del 1821, i amb l’abdicació del seu cosí, Víctor Manuel I, s’instituí regent del reialme i proclamà la constitució de les Corts de Cadis del 1812. Davant la intervenció d’Àustria i l’entronització de Carles Fèlix I (1821), hagué de retirar-se. Amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís combaté els liberals espanyols (1823). El 1831 fou proclamat rei i adoptà una actitud ambigua respecte al Risorgimento: reprimí l’agitació mazziniana de 1833-34, però després adoptà mesures liberals; encapçalà la guerra per a la unitat i fou derrotat a San Donato (1848) i a Novara (1849). Abdicà a favor del seu fill Víctor Manuel II.