Governà personalment des del 1775 i convertí la cort de Weimar en el primer centre intel·lectual d’Alemanya. Acollí intel·lectuals com Goethe i Herder i protegí la Universitat de Jena, on professaren Schiller, Schelling i Hegel. Fou un dels líders del Fürstenbund (‘Lliga dels Prínceps’), establerta per Frederic II de Prússia enfront de Josep II. Amb l’exèrcit prussià participà en la guerra contra França. El 1806, caigut Weimar a mans de Napoleó, s’hagué d’unir a la Confederació del Rin, però el 1813 es reincorporà als aliats. Pel congrés de Viena, amplià el seu estat i fou nomenat gran duc. Concedí la primera constitució liberal alemanya (1816) i protegí la Burschenschaft, però davant la pressió de Prússia, Àustria i Rússia, hagué de moderar la seva política. Té interès la seva correspondència amb Goethe.