Carles d’Àustria

(Valladolid, 1545 — Madrid, 1568)

Príncep d’Astúries i de Girona.

Fill de Felip II de Castella i de Maria de Portugal. Deforme i desequilibrat, tingué una profunda aversió pel seu pare. Projectà de fugir als Països Baixos. Informat el rei, el féu empresonar al mateix alcàsser de Madrid (fet que provocà una forta oposició, fins al punt que els estats catalanoaragonesos trameteren ambaixadors al rei), on morí pocs mesos després. No ha estat provat que tingués contactes amb els rebels dels Països Baixos. L’actitud del rei (hom cregué, a més, que el príncep havia estat enverinat) fou denunciada ja a l’època per Guillem d’Orange i per Antonio Pérez, i la figura de Carles fou tema freqüent en la literatura ja des del s XVII (Jiménez de Enciso, Vélez de Guevara, Thomas Otway) i del XVIII (Alfieri, Schiller, l’obra del qual serví per al llibret de l’òpera de Verdi, etc).