i Carlet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Carlet

Vista aèria de Carlet
© Fototeca.cat
Municipi de la Ribera Alta, al seu límit occidental, a la zona de contacte entre les calcàries cretàcies dels darrers contraforts orientals de la serra de Dosaigües (el Matamont) i la plana al·luvial formada pels sediments aportats pel riu Magre, que penetra al terme en deixar la vall dels Alcalans.
Població: 
15.527 h
[2009]
Extensió: 
46 km2

Drenen també el territori el riu Sec o barranc de Montortal i el seu afluent, la rambla de la Parra. La zona més occidental del municipi no és conreada. L’agricultura ocupa unes 3.600 ha, que aprofita les aigües del riu Magre (1.533 ha) a través de la séquia de Carlet, que rega també els termes de Benimodo, l’Alcúdia i Guadassuar, i de la séquia de Massalet, i les aigües del subsol. El regadiu (3.210 ha) s’hi ha expandit notablement els darrers anys. Els principals conreus són el de cítrics, molt desenvolupat des dels anys setanta, el d’arbres fruiters, hortalisses i lleguminoses. El secà es localitza al sector més alt del terme; hom hi conrea principalment garrofers i olivera. La vinya ha desaparegut, tot i la seva importància fins a la crisi de la fil·loxera, a la fi del segle XIX. És important l’avicultura i l’apicultura. El sector secundari concentra un 25% dels ocupats del municipi i la principal indústria és la de la construcció (maons, mosaic hidràulic i de biguetes). Són importants també les activitats industrials relacionades amb l’agricultura: embalatges, conserves, essències; hi ha, a més, fàbriques de mobles, de filats i de vidre. L’expansió agrícola i industrial desenvolupà el creixement de la població des del 1960, amb un fort corrent immigratori que s’ha aturat els darrers anys. Avui té una estructura ocupacional equilibrada.

Mercat de Carlet
© Vicenç Salvador Torres Guerola
La ciutat (14.570 h agl [2006], carletins o carletans; 49 m alt.) és a la dreta del riu Magre. Antiga alqueria islàmica del terme d’Alzira, fou lloc de població mixta (el 1609 tenia 290 focs de moriscs i 89 de cristians). El 1238 fou donada en feu per Jaume I a Pere de Montagut, germà del bisbe de Saragossa, juntament amb Alfarb i l’Alcúdia de Carlet; el 1251 li fou atorgada la carta de poblament. El 1330 els habitants de Carlet i dels seus agregats de Benimodo, Massalet i Xauquer es beneficiaren de la renúncia de llur senyor, Pelegrí de Montagut, al fur d’Aragó. Dels Montagut passà als Vilanova el 1348, alhora que se separaren Carlet i l’Alcúdia i el primer esdevenia vila (títol que ha mantingut fins al segle XX) independent de la jurisdicció d’Alzira. Poc temps després fou venuda als jurats de València, els quals, a llur torn, la vengueren el 1375 a Gonçal de Castellví; el 1604 la senyoria fou elevada a comtat de Carlet (el palau comtal fou destruït al segle XIX). Fou població agermanada. Després de l’expulsió dels moriscs, el comte de Carlet atorgà carta de poblament (1613) a 42 cristians. Fins el 1837 fou emmurallada. L’església parroquial (Santa Maria) conserva un Davallament esculpit, de l’escola de Bergara (segle XVIII). El 1620 hi fou fundat un convent dominicà que subsistí fins a l’exclaustració; fou afectat pel terratrèmol del 1870. Hi ha estació del ferrocarril de via estreta de València a Castelló de la Ribera. Dins el terme hi ha la caseria de la Creunegra i els despoblats de Pintarrafes i Massalet, a més de la nova urbanització Ausias March (238 h el 1991).

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...