La seva devoció fou estesa per Europa i després per tot el món pels carmelitans. Aquesta advocació ha quedat popularment lligada amb l’aparició de la Mare de Déu a sant Simó Stock. La festa del Carme, que hom celebra el 16 de juliol, s’inicià a Anglaterra al segle XIV, amb el títol de “Santa Maria del Mont Carmel”. Als segles XVI i XVII, amb l’increment que prengueren les confraries de l’escapulari, el papa Pau V la reconegué com la festa principal de l’orde, i la seva celebració s’estengué a Espanya i als seus dominis, el 1674, i a l’Església universal, el 1726, per butlla de Benet XIII. A Mallorca, al segle XVII fou tinguda com a festa de precepte, i esdevingué una festa molt popular també en altres llocs dels Països Catalans. Al segle XVIII hom celebrava, aquest dia, fires i balls a València, Reus, Fornells (Menorca), Sant Feliu de Guíxols, etc., i a Barcelona, on era també la festa dels valents. L’almirall mallorquí Antoni Barceló n’estengué la celebració entre la marineria que comandava, i la posà com a patrona en l’expedició contra Alger el 1784. El patrocini del Carme ha tendit a substituir el de sant Elm dels mariners: en aquesta data són freqüents les processons marítimes amb la imatge mariana embarcada. Aquest patronatge sobre la marina fou adoptat també pel govern espanyol el 1901.