És el més antic dels textos dedicats a l’heroi castellà i es conserva incomplet en un manuscrit del monestir de Ripoll de la primera meitat del segle XIII. Escrit en versos sàfics i adònics, n’han arribat trenta-dues estrofes, encara que sembla que n’arribà a tenir, com a mínim, una desena més, encara que només es poden fer conjectures sobre l’extensió original del text. El poema adopta un to èpic marcat amb la voluntat de semblar una epopeia de tipus homèric per a ser cantada al poble, al qual recorda els beneficis rebuts de l’heroi. La comparació amb els personatges clàssics d’Hèctor, Paris i Enees contribueix a remarcar aquest aspecte.
El poema narra la joventut i el llinatge del Cid, així com l’estimació que li tenia el rei Sanç II de Castella i la seva progressiva desgràcia sota Alfons VI, fet que el conduí a l’exili i a l’acció per compte propi «lluitant contra els moros, devastant les terres d’Hispània i destruint les ciutats» de forma que fou conegut arreu i feu que els reis «el temessin tots per igual i li paguessin tribut». La narració també explica molt minuciosament la lluita del Cid contra Berenguer Ramon II a Almenar (Segrià). El poema s’estronca després de justificar el pas fet pel Cid i de descriure el seu parament de batalla, digne de la guerra de Troia.
Malgrat que ha rebut moltes crítiques, literàriament és un poema reeixit amb una forta influència virgiliana que de vegades no es limita al vocabulari i al concepte, sinó que entra en el paral·lelisme de recursos sonors com l’onomatopeia. J. Bastardas ha insistit sobre la influència d’Horaci en el text i en el seu caràcter no èpic.
La cronologia i l’autor del Carmen Campidoctoris han estat molt controvertits. Segurament fou compost en vida de Rodrigo Díaz de Vivar i posteriorment al 1082, data de la batalla d’Almenar. Milà i Fontanals fou el primer a considerar-la d’autor català, i Menéndez Pidal suposà que aquest pertanyia al bàndol contrari al comte i que la compongué vers el 1090. Pel fet que tracta de l’enfrontament amb Berenguer Ramon, comte de Barcelona, alguns estudiosos han descartat que l’autor pogués ser català, com Nicolau d’Olwer. La hipòtesi que sortís del cercle poètic del monestir de Ripoll, d’on procedeix el manuscrit, és molt temptadora i justificaria també la influència francesa que indubtablement presenta i fins i tot datar-la de la fi del 1098 o del començament del 1099. Altres especialistes creuen que fou un poema compost per un castellà o per un mossàrab de terres de parla catalana, com Horrent, que vacil·là entre creure’l català, aragonès o mossàrab de Lleida i proposà una data de redacció entre el juny del 1093 i el juny del 1094. J. Bastardas ha defensat que potser fou escrit a València en l’entorn del Cid; l’autor seria sens dubte un eclesiàstic que podria ser català i format a la Seu d’Urgell, fora del comtat de Barcelona. Bastardas considera també possible que fos compost el 1098 per al casament de Maria, filla del Cid, amb el comte Ramon Berenguer III i que amb aquest motiu estigués vinculat a Ripoll.
El Carmen Campidoctoris, que ha estat objecte d’una nova edició per J. Gil, es conserva en el ms. ll. 5132 de la Biblioteca Nacional de França.
Bibliografia
- Bastardas, J.: “Sobre el ‘Carmen Campidoctoris’”, Anuari de Filologia, XXI, 1998-99, Secció D, 9, p. 9-37.
- Beer, R.: Los manuscrits del Monestir de Santa Maria de Ripoll, Barcelona 1910 (extret del Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. V, 1909-10), que era traducció de Pere Barnils de “Die Handschrift des Klosters Santa Maria de Ripoll” en els Sitzungsberichte der Kais. Akademie der Wissenschaften in Wien, phil-hist. Kl. 155, 3 i 158, 2, Viena 1907 i 1908.
- Cirot, G.: “Le Carmen Campidoctoris”, Bulletin Hispanique, 33, 1931, p. 144-149.
- Figueras, N.: “El ‘Carmen Campidoctoris’. Estat de la qüestió a la vista de la bibliografia recent: primer assaig de recull bibliogràfic”, Annals (1987-1988). Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, Ripoll 1988, p. 1-31.
- Gil, J. (ed.): Carmen Campidoctoris, ed. E. Falque.
- Gil, J.; Maya, A.: Chronica Hispana saeculi XII (pars pria) Corpus Christianorum. Continuatio Medievalîs, LXXI, Turnhout 1990, p. 3-6.
- Horrent, J.: Historia y poesia en torno al ‘Cantar del Cid’, Barcelona 1973.
- Menéndez Pidal, R.: La España del Cid, 7a ed., vol. II, Madrid 1969, p. 882-886.
- Riquer, M. de: Antologia de poetes Catalans. Un mil·lenni de Literatura I. Època medieval, Barcelona 1997, p. 17-23.
- Smith, C.: “The Dating and Relationship of the ‘Historia Roderici’ and the ‘Carme Campi Doctoris’”, Olifant, 9, 1982, p. 99-112.
- Wright, R.: “The First Poem on the Cid: The Carmen Campidoctoris”, Papers of the Liverpool Latin Seminar, II, 1979, p. 213-248.