És el més antic dels texts dedicats a l’heroi castellà. Escrit en versos sàfics i adònics, n'han arribat trenta-dues estrofes. Després d’un exordi i d’episodis diversos, la narració comença a explicar molt minuciosament la lluita del Cid contra Berenguer Ramon II de Barcelona al voltant d’Almenar (Segrià) (1082). Milà i Fontanals fou el primer a considerar-la d’autor català, i Menéndez Pidal suposà que aquest pertanyia al bàndol contrari al comte i que la compongué vers el 1090. Nicolau d’Olwer no el cregué català, i Horrent vacil·là entre creure'l català, aragonès o mossàrab de Lleida, i proposà una data de redacció entre el juny del 1093 i el juny del 1094. Sembla millor, però, d’atribuir-la a un monjo de Ripoll, i datar-la de la fi del 1098 o del començament del 1099.