i Rudolf Carnap | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Rudolf Carnap

filosofia filos
Filòsof alemany.
Wuppertal, Westfàlia, 18 de maig de 1891 — Santa Monica, Califòrnia, 14 de setembre de 1970

Començà la carrera com a professor a Praga i a Viena, i el 1938 passà als EUA, on fou professor a la Universitat de Chicago, a Princeton i a Califòrnia. En el desenvolupament del seu pensament hi ha una sèrie de períodes (constitució lògica del món, refús de la metafísica, sintaxi lògica del llenguatge, semàntica, inducció, per citar només els principals) que deriven l’un de l’altre i constitueixen una de les aportacions més importants del s. XX als problemes d’una filosofia metodològicament dominada per la idea d’exactitud i de correcció logicoformal, i que té com a tema central el coneixement científic. La seva labor a les revistes Erkenntnis i Journal of Unified Science és una prova pública de les seves arrels en el cercle de Viena i de l’orientació fisicalista del seu pensament. La idea de “constitució”, característica de la seva primera etapa, és una explicació del procés de formació dels conceptes, mitjançant la qual hom tendeix a reduir sistemàticament les proposicions sobre objectes a d’altres d’un grau inferior. El seu intent de trobar una fonamentació formal per als principis lògics el féu passar de la síntesi lògica a una semàntica també formalitzada. Els darrers anys de la seva vida s’ocupà de problemes de la inducció, en la qual veia un raonament en termes de probabilitat que, segons ell, equival a grau de confirmació d’una proposició. Les seves obres principals són: Der logische Aufbau der Welt (‘La construcció lògica del món’, (1928), Überwindung der Metaphysik durch logische Analyse der Sprache (‘Superació de la metafísica a través de l’anàlisi lògica del llenguatge’, 1934), The Logical Syntax of Language (1937), Studies in Semantics (1942-47) i Logical Foundations of Probability (1951).

Col·laboració: 
SEs
Llegir més...