i Josep Carner i Ribalta | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Carner i Ribalta

Josep Carner i Ribalta
© Família Carner
literatura lit i història hist
Activista polític i escriptor.
Balaguer, Noguera, 14 d’abril de 1898 — Simi Valley, Califòrnia, 12 de març de 1988

A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista “Flama” (1920). Exiliat durant la Dictadura, fou redactor en cap a París del butlletí “Estat Català” (1923-25). Acompanyà Francesc Macià a Moscou (1925) i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló (1926). Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana (1928), on publicà una biografia de Macià, reeditada a Barcelona (1931). Cap de premsa del Parlament Català (1933-36), s’exilià el 1937, i a Nova York dirigí la revista “Free Catalonia” (1924-44). En poesia és autor d' Acoraments i gaudis (1925), Càntic d’amor (1934), Les gràcies terrenals (1958) i L’alegre vianant (1969), i publicà les versions Poetes russos de la revolució (1937), publicades ja a la “Revista de Catalunya” (1926), ultra obres de Conrad, Tagore i la poesia completa de Paul Valéry. A més de teatre i novel·la, publicà també Com es fa un film (1934), Els catalans en la descoberta i colonització de Califòrnia (Mèxic 1947) i un volum de memòries: De Balaguer a Nova York, passant per Moscou i Prats de Molló (1972). Signà sempre J. Carner-Ribalta.

Col·laboració: 
AMS
Llegir més...