Després d’una brillant carrera eclesiàstica a la cort de Climent VII, començà, vers el 1540, de freqüentar el cercle reformador de Juan de Valdés a Nàpols i acceptà la doctrina luterana de la justificació per la fe (però repudià el cisma). Exiliat a París, aprofità la tolerància de Pius IV per a tornar a Roma (1559). Perseguit per la inquisició el 1566, fou traït per Cosme I a Florència, empresonat i decapitat a Roma.