Advocat i publicista seguidor de les teories de Saint-Simon. El 1839 fou elegit diputat i esdevingué un dels caps del partit republicà. Després de la revolució del 1848 fou ministre d’instrucció pública, però dimití davant l’oposició que provocà la seva actitud desfavorable a la laïcització de les escoles. El 1864 entrà al cos legislatiu del segon imperi. El 1871 fou designat senador vitalici per l’assemblea nacional.