i Lazare Nicolas Marguerite Carnot | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lazare Nicolas Marguerite Carnot

història hist i història militar hist mil
Polític i militar francès, anomenat el gran Carnot .
Nolay, Borgonya, 13 de maig de 1753 — Magdeburg, Prússia, 2 d’agost de 1823

Procedia d’una família d’advocats de Borgonya. El 1791, essent capità d’enginyers, fou elegit diputat per a l’Assemblea Legislativa i després per a la Convenció. El 1793 fou nomenat membre del Comitè de Salvació Pública, on s’ocupà dels afers militars i contribuí a posar en peu de guerra catorze exèrcits que salvaren la Revolució de les coalicions de les potències europees, entre els quals l’exèrcit dit del Midi, que envaí Catalunya (Guerra Gran). Durant el Directori, del qual fou elegit membre (1795), s’oposà a Paul de Barras i hagué d’exiliar-se (1797). Contrari al poder personal de Napoleó durant l’Imperi (inicialment, però, havia estat ministre de la guerra el 1800), es dedicà a estudis matemàtics; escriví Géométrie de position (1803) i De la défense des places fortes (1810). El 1814, davant la imminent invasió de França, es posà al servei de Napoleó i fou el defensor d’Anvers. Més tard, durant els Cent Dies, fou ministre de l’interior. A l’adveniment de la Restauració hagué d’exiliar-se a Varsòvia i, finalment, a Magdeburg, on morí.

Llegir més...