i Julio Caro Baroja | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Julio Caro Baroja

©
etnologia etnol, història hist i sociologia sociol
Etnòleg, sociòleg i historiador castellà.
Madrid, 13 de novembre de 1914 — Vera de Bidasoa, 18 d’agost de 1995

Nebot de Pío Baroja, fou director del museu del Pueblo Español de Madrid (1944-54) i autor de nombrosos estudis d’etnologia, història i lingüística, i, especialment, dels costums i folklore bascs. En el camp de la teoria de l’etnologia, el seu llibre bàsic és Análisis de la cultura (1949), resultat d’un curs professat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. En el camp de la història antiga destaquen Los pueblos de España (1946) i Los pueblos del norte de la Península Ibérica (1943). Treballà problemes de l’escriptura i la llengua ibèriques ( Epigrafía y Numismática ) dins la Historia de España dirigida per Menéndez Pidal, i es mostrà caut davant la teoria bascoiberista. En els estudis d’etnologia popular peninsular sistematitzà molts aspectes del vell folklore tradicional, com Los vascos (1949) i Las brujas y su mundo (1961), Estudios vascos (1973), La brujería vasca (1975), Baile, familia y trabajo (1976) i Sondeos históricos (1978). Dins el camp de la sociologia històrica s’interessà especialment per les minories sovint perseguides: Los moriscos en el Reino de Granada (1957), Los judíos en la España moderna y contemporánea (1963). Exposició i aplicació bàsiques de la seva metodologia és Las formas complejas de la vida religiosa (1978). Publicà Los Baroja (Memorias familiares) (1972) i entre les seves darreres obres destaquen La casa de Navarra (1982), Visiones de España (1987), Las falsificaciones de la historia (1989), Terror y terrorismo (1989), Razas, pueblos y linajes (1990) i Los mundos soñados (1991). Fou guardonat amb nombrosos premis, entre els quals el de les Letras Españolas (1985), el Príncipe de Asturias de ciències socials (1983), el premi internacional Menéndez Pelayo (1989) i el premi Príncipe de Viana (1995). Fou membre de l’Academia Vasca (1947), l’Academia de la Historia (1963) i de la Real Academia Española (1985).

Col·laboració: 
MTa / R
Llegir més...