Josep Caro i Sureda

(Palma, Mallorca, 1764 — Palma, Mallorca, 1813)

Marí i militar.

Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan. El 1775 ingressà a la marina de guerra. Intervingué en el blocatge de Gibraltar (1782) i en el bombardeig d’Alger (1783). El 1796 fou fet presoner pels anglesos a Trinidad de Barlovento. Intervingué activament en la guerra del Francès: organitzà la resistència a la penetració francesa al Pla de Quart; rebutjats els francesos (28-29 de juny de 1808), fou nomenat poc temps després capità general interí de València (1809). Sota la seva influència la Junta de València mantingué una actitud independent davant la Junta Central. Però, d’altra banda, creà una comissió militar de policia amb la qual perseguí tant els suspectes de simpaties franceses com els seus enemics personals. Aprofitant un nou atac francès dissolgué la Junta (1810). Aquell mateix any comandà una expedició d’ajut a Tortosa, però fou derrotat al Baix Maestrat; la Regència de Cadis el deposà del seu càrrec i hagué de fugir a Mallorca. Escriví un Catecismo político per a les escoles, que fou reeditat sovint entre el 1812 i el 1837.