i Pere Caro i Sureda | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Caro i Sureda

Pere Caro i Sureda
© Fototeca.cat
història militar hist mil
Militar.
Palma, Mallorca, 1761 — Cartaxo, Estremadura, Portugal, 1811

Tercer marquès de la Romana. Estudià a Lió, a Salamanca i a Madrid. Ingressà a la marina de guerra (1775) i serví a les ordres de Federico Gravina. El 1784 viatjà per França, Àustria i Alemanya. En declarar-se la Guerra Gran (1793), passà a l’exèrcit de terra, i serví a Guipúscoa en el del seu oncle Ventura Caro. Passà després a Catalunya, ja com a general de brigada, i participà en la batalla del Montnegre (1794). El 1800 fou capità general interí de Catalunya. El 1807 li fou confiat el comandament dels 15 000 soldats que Carles IV, pressionat per Napoleó, envià a Alemanya i Escandinàvia. Bé que, després de la victòria de Stralsund, prometé fidelitat a Josep Bonaparte, des del 1808 cooperà amb els anglesos, especialment amb el general John Moore a Galícia. Passà a Oviedo, però Michel Ney l’obligà a reembarcar precipitadament a Gijón (1809). Cridat a Sevilla, formà part de la Junta Central. El 1810 fou nomenat cap de l’exèrcit dit de l’esquerra ; es dirigí a Estremadura (Portugal), on morí sobtadament. El seu caràcter altiu i inconstant el posà sovint en mans dels aduladors. Deixà una important biblioteca de més de divuit mil volums. Dibuixà plans militars i cartes geogràfiques i sostingué correspondència en llatí i en grec amb el comte de Campomanes. Deixà un diari parcial de les seves operacions militars. És enterrat en un sumptuós mausoleu de la catedral de Mallorca.

Col·laboració: 
VGP / JMaM
Llegir més...