Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc (1955). Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries (1977) i del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1980). Del 1980 al 1984 fou conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; des d’aquest càrrec promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí i diverses agrupacions de defensa sanitària, entre d’altres iniciatives. Fou també un decidit impulsor del cooperativisme agrari. Publicà nombrosos treballs sobre patologia bovina, inseminació artificial i esterilitat bovines. Fou elegit (1985) primer president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya.