Metge, exercí la professió a Passau, Nuremberg i Munic. Aquesta experiència influí directament sobre les seves novel·les Doktor Bürgers Ende (‘La fi del doctor Bürger’, 1913) i Der Arzt Gion (‘El metge Gion’, 1931). Són obres autobiogràfiques Eine Kindheit (‘Una infantesa’, 1922), Verwandlungen einer Jugend (‘Transformacions d’una joventut’, 1928), Führung und Geleit (‘Guiatge i companyia’, 1933), Geheimnisse des reifen Lebens (‘Secrets de la vida madura’ 1936) i Das Jahr der schönen Täuschungen (‘L’any dels bells enganys’ 1941). Els llibres Rumänisches Tagenbuch (‘Dietari romanès’, 1924) i Ungleiche Welten (‘Mons desiguals’, 1951) narren també experiències personals de l’autor. La seva obra lírica fou publicada el 1948. La visió del sofriment humà i la recerca d’una moral individual menaren el catòlic Carossa a un humanisme transcendentalista, influït per Goethe i pels seus amics George i Rilke.