i Vittore Carpaccio | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vittore Carpaccio

Naixement de Maria (1504-1508), de Vittore Carpaccio (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
pintura pint
Pintor italià.
Venècia, 1465 — Venècia, 1526

Les seves primeres obres (1490-95) formen una sèrie de 10 pintures realitzada per la confraria o Scuola di Sant’ Orsola sobre la història d’aquesta santa, sèrie que actualment és a l’Accademia de Venècia. Els anys 1501-02 i 1507 decorà, respectivament, amb grans composicions les sales dels Pregadi i dels Maggiore Consiglio, del Palazzo Duccale, desaparegudes en l’incendi del 1577. Entre el 1502 i el 1507 pintà les nou teles sobre les vides de sant Jordi, sant Jeroni i sant Trifó per a la Scuola degli Schiavoni, i la sèrie sobre la vida de Maria per a la Scuola degli Albanesi (dispersa entre Bèrgam, Brera de Milà, i la Ca d’Oro de Venècia). Del 1510 és el gran retaule de La Presentació al Temple (Accademia de Venècia). El 1511 començà la sèrie de cinc històries per a la Scuola di San Stefano, només quatre de les quals es conserven, sobre la vida de sant Esteve, amb La comunió dels diaques (Staatliches Museum, Berlín), continuada amb La disputa (1514, Brera), La predicació (1517, Musée du Louvre, París) i La lapidació (1520, Staatsgalerie, Stuttgart). Unes altres obres notables són les Dues Cortesanes (Museo Correr, Venècia, 1510) i el Sant Jordi de San Giorgio Maggiore (1516). Carpaccio es caracteritzà al llarg de tota la seva obra per un esperit narratiu panoràmic, minuciós, luxós i reposat, influït per Gentile Bellini, i un sentit del color après d’Antonello da Messina i Giovanni Bellini; aportà un nou concepte de la composició, car subordina a la unitat del conjunt l’ambientació arquitectònica, traçada rigorosament d’acord amb les lleis de la perspectiva, l’atmosfera i el color adequats. Influí en els pintors de vistes urbanes de l’escola veneciana del s XVIII.

Col·laboració: 
JoD
Llegir més...