Lluità a l’exèrcit espanyol en la guerra contra Napoleó. Tornà a Xile el 1811 i esdevingué, ajudat pels seus germans Juan José i Luis, un dels caps de la revolta contra la metròpolis. Assumí el poder (1811-13), però, derrotat pels espanyols, fou substituït en la direcció dels independentistes per O’Higgins. La rivalitat entre ambdós caps contribuí a la derrota de Rancagua (1814). S’exilià a l’Argentina, i en un dels seus intents d’aixecar-se contra O’Higgins fou detingut i executat.