i Tomàs Carreras i Artau | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Tomàs Carreras i Artau

Tomàs Carreras i Artau
© Fototeca.cat
etnologia etnol, filosofia filos i història del dret hist dr
Filòsof, advocat i etnòleg.
Girona, Gironès, 1879 — Barcelona, Barcelonès, 1954

Catedràtic d’ètica a la Universitat de Barcelona (1912-49). De bon començament s’interessà pel pensament moral i jurídic hispànic, tant en les seves manifestacions populars com en les erudites. Creà l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, adscrit a la càtedra (1915) que publicà el Manual per a recerques d’etnografia de tot Catalunya (1922). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1918). El 1923 col·laborà amb Serra i Húnter i Ramon Turró en la fundació de la Societat Catalana de Filosofia. Publicà valuoses investigacions sobre filòsofs, juristes i metges: Orígenes de la filosofía de Raimundo Sibiuda (1928), Luis Vives (1942), Balmes y la filosofía de la historia (1947). L’extens estudi dedicat a Ramon Llull, en la Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV (1939-43), escrita en col·laboració amb el seu germà Joaquim, en revalorà documentalment la significació. Són també notables la Introducció a la història del pensament filosòfic a Catalunya (1931) i els Estudios sobre médicos-filósofos españoles del siglo XIX (1952). La seva postura eticosociològica es caracteritza per una entranyable vinculació a la tradició ideològica del seny català, des de la qual s’oposà als corrents sociològics francesos postcomtians. Militant de la Lliga Regionalista, fou diputat al Parlament de Catalunya (1932) i, després de la guerra civil, deu anys ponent de cultura de l’ajuntament de Barcelona (1943-53); impulsà la creació de l’Orquestra Municipal de Barcelona (1944) i diversos museus, com el Museu Etnològic.

Col·laboració: 
LlCu
Llegir més...