i Josep Rafael Carreras i Bulbena | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Rafael Carreras i Bulbena

història hist, filologia filol i música mús
Musicòleg, historiador, filòleg i compositor.
Barcelona, 1860 — Barcelona, 1931

Estudià violoncel amb Antonio Lupresti, en col·laboració amb el qual compongué l’oratori Sortint d’Egipte (1895). El contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann l’encaminà cap als estudis musicològics, centrats en bona part sobre el s XVIII: Estudio crítico de las obras de J.F. Händel (1895), Luigi Cherubini (1896), Domènec Terradelles (1908), i la seva obra cabdal, El oratorio musical... (1906). També publicà estudis a la Revista Musical Catalana (L’òpera cervantina, 1905; Stradella i d’Astorga, 1911; Els tres Martini, 1916; etc). Com a historiador emprà, sovint per primer cop, material de primera mà, com en Carles d’Àustria i Elisabet de Brunswick a Barcelona i Girona (1902), obra bilingüe, en català i en alemany, en la qual demostrà que el rei arxiduc introduí l’òpera a Barcelona. També escriví Antoni de Villarroel, Rafael de Casanova i Sebastià de Dalmau, heroics defensors de Barcelona en el setge de 1714 (1912), L’Acadèmia Desconfiada i sos acadèmics (1922), etc. En el terreny de la filologia publicà L’article definit en la llengua catalana i una història de la llengua castellana. El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; hi col·laborà amb diversos treballs històrics i musicals.

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...