Francesc Carreras i Candi

(Barcelona, 1862 — Barcelona, 1937)

Francesc Carreras i Candi

© Fototeca.cat

Advocat, historiador i polític.

Llicenciat en dret a Barcelona (1882), exercí activitats molt diverses, des dels estudis arqueològics fins a la recerca documental i a la divulgació periodística, l’excursionisme científic, la filatèlia, etc. Fou president de la Joventut Conservadora (1890) i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista (1891-22), càrrec des del qual promogué la publicació dels documents inèdits de l’Arxiu Municipal: el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell barceloní (des del 1892) i, en col·laboració amb Bartomeu Gunyalons, les Rúbriques de Bruniquer (1912-16). Fou també president de la comissió d’Eixample (1918-22) i contribuí a salvar les Drassanes (el 1928 publicà Les drassanes barcelonines, sos inventaris i restauració ). Fou professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans (1903-05) i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. El 1898 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou president, reelegit diverses vegades (1918-31; 1934-37); contribuí a la fundació del butlletí d’aquesta entitat (1901), en el qual publicà nombrosos treballs històrics.

Entusiasta practicant de l’excursionisme, membre, des de 19 anys, de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, de la qual fou secretari (1888-90), dirigí els començaments del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , centre del qual fou vicepresident (1912).

Fou cònsol de la República Dominicana des del 1900, i gerent de la Companyia per a la canalització de l’Ebre des del 1924.

Les seves múltiples publicacions comprenen preferentment estudis històrics sobre temes com els castells catalans i la vida cavalleresca, les ordinacions urbanes de bon govern a Catalunya, els jueus, la inquisició, el notariat i la numismàtica, i en el camp de la filologia, l’iberisme i la toponímia. La seva obra principal, però, és La ciutat de Barcelona (1916), la primera història de la formació urbana de la ciutat, redactada directament sobre fons documentals. Aquesta interessant obra de conjunt sobre Barcelona és un dels volums de la Geografia General de Catalunya (~1908-18), obra monumental dirigida per ell mateix i que posteriorment estengué al País Valencià (~1922), al País Basc (~1921) i a Galícia (~1928). Més tard, continuà el treball d’equip iniciat amb aquesta obra en El folklore y costumbres de España (1933).

Fou col·laborador actiu de premsa; dirigí la Revista Mercedaria (1918) i escriví a La Ilustració Catalana (1896), Las Noticias (1919-30) i La Vanguardia (1930-35). Usà el pseudònim de Cèsar Cardiran .

Aplegà una important col·lecció filatèlica i publicà uns 140 articles sobre aquest tema; fou membre dels congressos de la Unió Postal Universal de Berna (1900) i Roma (1906) i fundà la Societat Filatèlica Catalana (1901), que presidí. Intervingué eficaçment en els tres primers congressos d’història de la Corona d’Aragó.

Bust de Francesc Carreras i Candi al parc de la Ciutadell, obra de Jacint Busto

© Xavier Carreras

A més de les publicacions esmentades, destaquen Pere Joan Ferrer, militar i senyor del Maresme (1892), Lo castell de la Roca del Vallès (1895), Notas históricas de Sarriá (1897), Dietari de la guerra a Cervera (1907), Orígenes de la enfiteusis en Barcelona durante los siglos XI y XII (1909), Narraciones montserratinas (1911), La Via Laietana (1913), La creu coberta (1919), Desafiament a Catalunya en el segle XVI , en col·laboració amb Siegfried Bosch (1936), i, pòstumament, Cataluña ilustrada (1940) i La navegación en el río Ebro (1940), aquesta última en col·laboració amb A. Gallardo.

Al parc de la Ciutadella de Barcelona hi ha un bust seu, obra de l’escultor Jacint Bustos Vasallo, realitzat pòstumament i per al qual féu de model un dels seus fills.