Josep Maria Carreras i Coll

Josep Carreras
(Barcelona, 5 de desembre de 1946)

Josep Carreras

Tenor i cantant d’òpera conegut per Josep Carreras.

Es presentà al Liceu de Barcelona (1958) fent el paper infantil de Trujamán en El retablo de Maese Pedro, de Manuel de Falla, sota la direcció de Josep Iturbi, teatre on el 1959 estrenà l’òpera Amunt!, de Joan Altisent. El 1964 inicià els estudis de cant amb Jaume Francesc Puig, els quals compaginà durant poc temps amb la carrera de química, que abandonà per dedicar-se exclusivament al cant. El seu debut professional tingué lloc al Gran Teatre del Liceu l’any 1970 amb Norma, de Bellini, al costat de Montserrat Caballé. El mateix any representà el Gennaro, de Lucrezia Borgia. El 1971 fou eliminat del Concurs Francesc Viñas, però obtingué el primer premi del Concurs Verdi de Parma, on debutà al Teatro Regio amb La bohème un any més tard. El 1972 debutà amb La Traviata a València, on tornà el 1977 amb Un ballo in maschera, que obtingué un gran èxit.

Aquests anys tingué lloc la seva consagració internacional, amb estrenes, entre d’altres, al Metropolitan de Nova York (1974), al Covent Garden de Londres (1974), a la Scala de Milà (1975, amb Un ballo in maschera, de nou amb Montserrat Caballé) i a la resta de grans teatres lírics d’arreu del món. El 1976 inicià les seves col·laboracions amb Herbert von Karajan al Festival de Salzburg, que culminaren amb tres mítiques produccions: Don Carlo (1977, 1978 i 1986), Aïda i una Carmen, el 1985, al costat d’Agnes Baltsa. La seva veu de tenor líric spinto, especialment bella en el registre mitjà, el timbre càlid i líric, i el punt d’apassionament que posa en les seves interpretacions fan d’ell un intèrpret idoni del repertori romàntic i verista (Verdi, Puccini, Giordano, Donizetti, Cilèa, etc.). De la seva nombrosa discografia (més de quaranta títols), sobresurten un gran nombre d’òperes, especialment del primer Verdi. Afectat d’una leucèmia que el tingué apartat un any dels escenaris (1987), tornà a cantar el juliol del 1988 en un concert multitudinari a Barcelona i, un mes després, al Festival de Peralada. L’experiència de la malaltia el portà a crear la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia.

Des d’aleshores dosificà les actuacions com a cantant d’òpera, centrades en escenaris com la Scala de Milà, l’Òpera de Viena i el Covent Garden de Londres, amb obres com Fedora (Giordano), Samson et Dalila (Saint-Saëns) i Stiffelio (Verdi). L’estiu del 1996 inicià una gira de concerts per Àsia, Amèrica i Europa amb Plácido Domingo i Luciano Pavarotti en el format anomenat “Els tres tenors”, el qual aconseguí una gran popularitat, que depassava el públic habitual de l’òpera. El 1998 feu un multitudinari concert a l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona per a commemorar el 10è aniversari de la Fundació que creà contra la leucèmia. El 1998 també tornà als escenaris operístics: a Zuric amb Sly, d’E. Wolf-Ferrari, òpera que repetí l’any següent a l’Òpera de Washington i al Liceu de Barcelona, també per primer cop des del seu retorn. El 2009 posà fi a les interpretacions als escenaris operístics, tot i que no renuncià a concerts i recitals. Clogué així una trajectòria en la qual arribà a interpretar fins a seixanta papers diferents a les ordres dels directors de més prestigi, com ara Herbert Von Karajan, Leonard Bernstein, Claudio Abbado, Carlo Maria Giulini, Riccardo Muti, Lorin Maazel, Riccardo Chailly i Zubin Mehta.

Entre els molts honors i distincions que ha rebut cal esmentar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1984), la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts del Ministeri de Cultura espanyol (1985), la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1988), el nomenament com a membre d’honor de la Royal Academy of Music de Londres (1990), el premi Príncipe de Asturias de les arts (1991), la Legió d’Honor francesa (1997), el premi Laurence Olivier (1993), el premi Puccini de la Unió Nacional d’Amics de la Lírica Italiana (1997), la medalla del Gran Teatre del Liceu (2009), que rebé un any després de fer un recital (17 de juny de 2008) per commemorar el 50è aniversari del seu debut en aquest recinte, la Medalla d’Honor de la ciutat de Viena (2011) i la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya (2014).