Inicià estudis al seminari de Barcelona. Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’Estat espanyol (febrer del 1873). Visqué anys a Madrid i a París. Havia col·laborat als periòdics El Café, El Principado i El Diluvio, i publicà París a sangre y fuego. Jornadas de la Commune (1871), El rey de los carlistas (1879), Retratos a la pluma (1884), Estudios sobre el arte de escribir bien (1885) i la novel·la Elvira (1885). Utilitzà el pseudònim de Manuel Manrique de Lara.