Vida i obra
Eclesiàstic, estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot el 1909. Deixeble de Feliu Sardà i Salvany i continuador de la seva obra apostòlica a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, fou col·laborador directe del bisbe Torras i Bages i enllaçà el tradicionalisme català amb el romanisme del moviment de renovació litúrgica i religiosa contemporani. Amb altres sacerdots, especialment els seus amics Higini Anglès, Manuel Trens, Antoni Batlle i Josep Maria Llovera, organitzà el primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915); publicà els llibres Eucologi (1915), reeditat fins el 1949, Setmana santa (1923), i Cultura cristiana (1934), dins aquesta línia de renovació litúrgica. Fou nomenat xantre de la catedral de Barcelona (1923).
No acceptà la proposició de ser bisbe de Cadis, fidel al principi que els bisbes siguin fills del país. Durant la Dictadura elaborà la documentació que fou enviada a Roma en defensa de la llengua catalana; fou obligat a renunciar a la canongia i exiliat temporalment (1924). El 1931 intervingué en l’intent de conciliar l’església catòlica i la República Espanyola; s’entrevistà amb Niceto Alcalá Zamora, president de la República, i amb el nunci apostòlic Tedeschini, i redactà el text de la pastoral conjunta de l’episcopat espanyol del 20 de desembre de 1931. Tingué un paper director en l’alta política eclesiàstica catalana com a persona de confiança del cardenal Francesc Vidal i Barraquer.
Exiliat a Tolosa de Llenguadoc el 1936, publicà Grandeza cristiana de España (Tolosa de Llenguadoc 1938), on exposà, apassionadament, la persecució religiosa a Catalunya. De tornada a Barcelona el 1939, visqué apartat de la vida pública, però actuà de consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del grup universitari Torras i Bages. Col·laborà a la represa del moviment escolta.
Fou un orador brillant, i escriví uns dos mil textos sobre qüestions culturals, religioses i socials: apòlegs, versions, crítica de llibres, miniatures psicològiques i conferències, encaminats a la literatura ascètica, hagiogràfica i litúrgica. Havia fundat Vida Cristiana i dirigit Revista Popular des del 1916; col·laborà a Joventut, Catalunya, El Matí, La Paraula Cristiana, Reseña Eclesiástica i Civiltà Cattolica de Roma. Per a la Fundació Bíblica Catalana traduí i anotà la Sinopsi Evangèlica de Joseph M. Lagrange (1927). Ja en els anys cinquanta, l’agrupació d’Amics del Dr. Carreras propulsà la publicació de les seves obres completes en una dotzena de volums, dels quals només dos veieren la llum.
Bibliografia
- Bonet i Armengol, Ll. (1984): “En homenatge al Dr. Carreras, seguint el fil de la seva vida”. Qüestions de Vida Cristiana, 122.
- Diversos autors (1960): “Sobre l’obra de mossèn Lluís Carreras”, dins Carreras, Ll.: Semblances. Vol. 1: Sant Francesc d’Assís, Sant Tomàs d’Aquino. Barcelona, Gráficas Marina, p. 13-129.
- Viñas i Camps, D. (1985): El doctor Lluís Carreras i Mas en el centenari del seu naixement. Barcelona, PAM.