i Lluís Carreras i Mas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Carreras i Mas

Lluís Carreras i Mas
© Fototeca.cat
literatura lit i periodisme period
Escriptor i periodista.
Sabadell, Vallès Occidental, 1884 — Barcelona, Barcelonès, 1955

Eclesiàstic, estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot el 1909. Deixeble de Feliu Sardà i Salvany i continuador de la seva obra apostòlica a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, fou col·laborador directe del bisbe Torras i Bages i enllaçà el tradicionalisme català amb el romanisme del moviment de renovació litúrgica i religiosa contemporani. Amb altres sacerdots, especialment els seus amics Higini Anglès, Manuel Trens, Antoni Batlle i Josep Maria Llovera, organitzà el primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915); publicà els llibres Eucologi (1915), reeditat fins el 1949, i Setmana santa (1923), dins aquesta línia de renovació litúrgica. Fou nomenat xantre de la catedral de Barcelona (1923). No acceptà la proposició d’ésser bisbe de Cadis, fidel al principi que els bisbes siguin fills del país. Durant la Dictadura elaborà la documentació que fou enviada a Roma en defensa de la llengua catalana; fou obligat a renunciar a la canongia i exiliat temporalment (1924). El 1931 intervingué en l’intent de conciliar l’església catòlica i la República Espanyola; s’entrevistà amb Niceto Alcalá Zamora, president de la República, i amb el nunci apostòlic Tedeschini, i redactà el text de la pastoral conjunta de l’episcopat espanyol del 20 de desembre de 1931. Tingué un paper director en l’alta política eclesiàstica catalana com a persona de confiança del cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Exiliat a França el 1936, publicà Grandeza cristiana de España (Tolosa de Llenguadoc 1938), on exposà, apassionadament, la persecució religiosa a Catalunya. De tornada a Barcelona el 1939, visqué apartat de la vida pública, però actuà de consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del grup universitari Torras i Bages. Col·laborà a la represa del moviment escolta. Fou un orador brillant, i escriví uns dos mil articles de tema religiós, biogràfic o social, i un nombrosíssim epistolari. Havia fundat Vida Cristiana i dirigit Revista Popular des del 1916; col·laborà a Catalunya, El Matí, La Paraula Cristiana, i Civiltà Cattolica de Roma. Per a la Fundació Bíblica Catalana traduí i anotà la Sinopsi Evangèlica de Joseph M. Lagrange (1927).

Col·laboració: 
JMA
Llegir més...