Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona (1900). Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista. Teoria de les nacionalitats (1900). Publicà els seus records de viatge, Al marge del Sàhara (1926), i diverses obres en les quals mantenia la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participació catalana en el descobriment d’Amèrica, mancades, però, de crítica històrica: La descoberta d’Amèrica. Ferrer, Cabot i Colom (1928), Catalunya, descobridora d’Amèrica (1929), La verdad sobre el descubrimiento de América (1931). Fou director tècnic de l’Arxiu Històric Notarial de Barcelona, on recollí dades per a la història del llibre: El llibre a Catalunya (1936).