i Jaume de Carreres | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jaume de Carreres

Història    Militar
història militar hist mil
Militar que serví durant quaranta anys el rei arxiduc —després emperador— Carles III.
Catalunya, ? — Milà, 1743

Havent estat ja abans l’ajudant del lloctinent de Catalunya príncep de Darmstadt, fou, el 1704, un dels instigadors del complot austriacista a Barcelona, d’on hagué d’anar-se'n. Prengué part en la presa de Gibraltar (1704). Alliberada Barcelona, es destacà extraordinàriament entre els defensors al primer setge de les tropes de Felip V (1706). Combaté els francesos del duc de Noailles, que s’havien infiltrat pel Gironès fins a la Selva el 1709, i ascendí a coronel. Posteriorment fou destinat a Sardenya com a cap de la cavalleria imperial de l’illa. El 1717, envaïda Sardenya pels expedicionaris borbònics, es replegà amb el marquès de Rubí a Càller, on resistiren fins a la fi. Amb tot, Carreres pactà el pas lliure a Gènova de tota la guarnició. Des del 1721, com a governador de Trapani (Sicília), continuà rebutjant els atacs successius dels borbònics fins al 1735, que hagué de capitular. Pogué, això no obstant, traslladar-se a Trieste, d’on fou governador, amb el grau de tinent general. Finalment, l’emperador Carles VI el nomenà lloctinent seu a Milà (1738-43). El 1723 li havia estat concedit per l’emperador el marquesat de Carreres.

Col·laboració: 
JMR
Llegir més...