i José Carrillo de Albornoz y Montiel | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

José Carrillo de Albornoz y Montiel

comte de Montemar
història hist i història militar hist mil
Militar i polític filipista, tercer comte de Montemar.
Sevilla, 1671 — Madrid, 1747

El 1697 havia participat en la defensa de Barcelona contra el setge francès. El 1700 entrà a formar part de l’Acadèmia Desconfiada i es casà amb una filla del ciutadà honrat de Barcelona Francesc Antic. Durant la Guerra de Successió es destacà per la seva crueltat. El 1714 incendià Caldes de Montbui i Torelló i comandà una expedició de repressió al Lluçanès; pactà la capitulació de Cardona. El 1718 fou nomenat corregidor del primer ajuntament borbònic de Barcelona; delegà el càrrec en Oleguer d'Ametller i Pescio des de Sicília, on lluitava en l’expedició d’Alberoni. Ocupà el càrrec el 1720; aviat hagué d’ésser reconvingut per Felip V pel seu excés d’autoritarisme. Fou capità general interí de Catalunya (1722-25). El 1731 dirigí un atac contra Orà i Mers-el-Kebir, i el 1733 capitanejà la conquesta de Nàpols i Sicília i derrotà les forces imperials a Bitonto; Felip V el féu duc de Montemar i de Bitonto (1734). De tornada a Castella fou nomenat secretari de guerra (1737-41). En la guerra de la Pragmàtica Sanció, obligat a atacar a deshora les forces imperials, refusà d’obeir i fou destituït. Escriví alguns tractats de tècnica militar.

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...