i José Carrillo de Albornoz y Montiel | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

José Carrillo de Albornoz y Montiel

comte de Montemar
Història    Militar
comte de Montemar
història hist i història militar hist mil
Militar i polític filipista, tercer comte de Montemar.
Sevilla, 1671 — Madrid, 1747

El 1697 havia participat en la defensa de Barcelona contra el setge francès. El 1700 entrà a formar part de l’Acadèmia Desconfiada i es casà amb una filla del ciutadà honrat de Barcelona Francesc Antic. Durant la guerra de Successió es destacà per la seva crueltat. El febrer del 1714, en els anomenats fets de la Gleva, feu assassinar 120 civils que s’havien atrinxerat al santuari d’aquest lloc per a intentar aturar l’ofensiva de les tropes borbòniques. Malgrat que prèviament s’havia pactat la rendició amb els resistents austriacistes, Montemar ordenà degollar-los. Aquest mateix any incendià Caldes de Montbui i Torelló i comandà una expedició de repressió al Lluçanès; pactà la capitulació de Cardona. El 1718 fou nomenat corregidor del primer ajuntament borbònic de Barcelona; delegà el càrrec en Oleguer d'Ametller i Pescio des de Sicília, on lluitava en l’expedició d’Alberoni. Ocupà el càrrec el 1720; aviat hagué d’ésser reconvingut per Felip V pel seu excés d’autoritarisme. Fou capità general interí de Catalunya (1722-25). El 1731 dirigí un atac contra Orà i Mers-el-Kebir, i el 1733 capitanejà la conquesta de Nàpols i Sicília i derrotà les forces imperials a Bitonto; Felip V el feu duc de Montemar i de Bitonto (1734). De tornada a Castella fou nomenat secretari de guerra (1737-41). En la guerra de la Pragmàtica Sanció, obligat a atacar a deshora les forces imperials, refusà d’obeir i fou destituït. Escriví alguns tractats de tècnica militar.

Col·laboració: 
RoA
Data de revisió: 
2019-02-04
Llegir més...