Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar, seguida d'Epitalami (1912) (adaptada per a òpera el 1936), El fill de Crist (1912), Periandre (1913), La núvia verge (1915), Clitemnestra (1916) etc; influït de primer per Hauptmann i D’Annunzio, evolucionà cap a una sobrietat d’arrel hel·lènica. Periandre i Clitemnestra foren publicades en català però estrenades en castellà per exigències empresarials. Adaptà a l’escena catalana obres d’Èsquil, Goldoni, Shakespeare i Musset, i escriví Cap de flames (1918), La miraculosa (1920), El fogueral (1925), Niobe (1928), L’ombra (1927), i amb El mal traginer (1916) o l’Hereu Riera (1940) s’aproximà a la tradició popular. Autor de prop d’una seixantena d’obres, bona part de les quals restà sense publicar (només publicà vint-i-tres) o estrenar (n’estrena trenta-quatre), entre les quals La dama de Reus (1949, publicada el 1989 i no estrenada fins el 2008). Fou fundador d’El Teatre Català i professor a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. President de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, fou secretari dels Estudis Universitaris per a obrers (1933). Director del Teatre de Guerra de la Generalitat, s’exilià el 1939 i fixà la residència a París, on fou president del Casal de Catalunya i on continuà escrivint i estrenant (Nit d’embruixament, 1950). És autor de les novel·les La tragèdia d’un pobre home (1924) i Una joventut (1925), del recull de versos Poemes (1930) i del llarg poema El comte l’Arnau (1972).
Ambrosi Carrion i Juan
© Fototeca.cat
Dramaturg, poeta i novel·lista.