Berenguer Carròs

(?, ? — ?, abans del 1336)

Fill de l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles.

Estigué al servei del rei Robert de Nàpols. Durant les lluites d’aquest contra el rei Frederic de Sicília fou enviat a l’illa de Gerba, però una contraordre el féu retornar a Trapani (1314). A la conquesta de Sardenya es distingí pels seus actes en defensa de l’infant Alfons. Fou capità de la gent de guerra de Bonaire, col·laborà amb el seu pare i, en morir Felip de Saluzzo, fou nomenat governador general (1324). Es mostrà particularment sever en la repressió de la revolta de Sàsser: condemnà el rebel Doria i detingué el marquès Federico Malaspina (1326). Tingué extensos feus a Sardenya, entre els quals el castell de Sant Miquel, prop de Càller, però residí amb preferència al Regne de València. La seva primera muller fou Teresa Gombau d’Entença, germanastra de la infanta Teresa. De la segona esposa, Geraldona de Ribelles, tingué el seu únic fill i successor, Berenguer.