i Juli Carsalade du Pont | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Juli Carsalade du Pont

Juli Carsalade du Pont
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl
Bisbe de Perpinyà (1899-1932).
Simorra, Gascunya, 16 de febrer de 1847 — Perpinyà, 29 de desembre de 1932

De família gascona, fou canonge d’Auch i secretari del bisbe Gouzot. Creà el Musée Historique et Archéologique d’Auch, els Archives Historiques de Gascogne i la Société d’Arqueologie du Gers. Consagrat bisbe d’Elna-Perpinyà el 1899, aprengué el català, hi predicà, hi escriví i restablí l’ensenyament del catecisme i la predicació en aquesta llengua. Organitzà els Jocs Florals del 1902, que hom no pogué celebrar a Barcelona, i presidí els de Barcelona el 1914. Col·laborà en l’Obra del Diccionari d’Antoni M.Alcover, del qual es distancià a causa de l’actitud germanòfila d’aquest arran de la Primera Guerra Mundial. Encoratjà el reclutament de voluntaris al Principat durant la guerra i participà en les manifestacions d’intel·lectuals francòfils catalans a Perpinyà el 1916. Comprà les ruïnes de Sant Martí del Canigó i féu tasca principal de la seva vida la restauració del monestir, on fou enterrat. També adquirí Sant Miquel de Cuixà i en renovà la vida monàstica. Restaurà la capella de Nostra Dona del Còrrec, predecessora de la seu de Perpinyà, i l’antiga església dels caputxins, actualment de Sant Cristòfor; comprà el col·legi de Sant Lluís Gonçaga i el Petit Seminari, i féu edificar l’església de Sant Martí del Bon Socors i el Gran Seminari. Per tal d’encoratjar les investigacions científiques del clericat creà la Revue Historique et Littéraire du diocèse de Perpignan. Per la seva actuació ha estat justament qualificat de bisbe dels catalans.

Col·laboració: 
PeV
Llegir més...