i Cartagena | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cartagena

Cartagena de Indias
Cartagena de Indias
L’antiga Casa de la Duana, a Cartagena de Indias
© B. Llebaria
Capital del departament de Bolívar, Colòmbia, a la costa del golf de Darién.
Població: 
888.012 h
[2009]

Hi ha indústria alimentària, tèxtil, d’adobs, del calçat, de la ceràmica i química, refineries de petroli (unides per oleoducte amb els camps petrolífers de Barrancabermeja). És un important centre comercial, on és efectuada una part del comerç exterior de Colòmbia a causa de la situació favorable del seu port natural. La ciutat és unida amb la línia de navegació fluvial del riu Magdalena pel canal del Dique, constituït en època colonial i obert novament al tràfic. És un nus de comunicacions: aeroport internacional, ferrocarril, port i carretera. Universidad de Cartagena (1827). Fundada per Pedro de Heredia el 1533, fou, juntament amb Santa Marta, el punt de partida de les expedicions a la zona del Pacífic. Durant el s XVII el tràfic d’esclaus hi tingué un dels mercats més importants de les Antilles. Arribà a ésser la capital econòmica del nou regne, cap de governació, seu de la inquisició (1610) i d’una comptadoria. Per tal de repel·lir els atacs dels pirates foren construïdes, des del s XVI fins al XVIII, muralles de protecció. Durant la guerra de la independència tingué un paper rellevant. La seva importància ha minvat per la puixança del port de Barranquilla. L’any 1985 fou declarada patrimoni universal de la humanitat per la UNESCO.

Col·laboració: 
MJO / TGR
Llegir més...