i la Cartaginense | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Cartaginense

Nom llatí deCarthaginiensis (la)
Nom llatí deCarthaginiensis (la)
Província romana amb capital a Cartago Nova o Cartago Espartària (Cartagena).

Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord (on limitava amb la Tarraconense), fins al golf d’Almeria, al sud (on limitava amb la Bètica), i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans (fins al límit amb Lusitània), el dels carpetans (fins al límit amb Gal·lècia) i part del dels celtibers (compartit amb la Tarraconense), a més (fins el 385) de les Balears. Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’antic convent jurídic de Tàrraco (Tarragona), que arribava fins al Xúquer. Vers el 411 fou ocupada pels alans, i més tard pels vàndals (426) i els sueus (439). Continuà en època visigòtica, i una part del seu territori fou conquerida pels bizantins (554), incorporada a la Mauritania Secunda, mentre que els visigots convertiren Toledo en capital del regne. En 615-24 els visigots reconqueriren la part bizantina. Amb aquest fets, Cartagena entrà en decadència i la capitalitat passà a Oriola. Com a província visigòtica rebé també el nom de Cartaginense Espartària i, potser, d’Aurariola i d’Oròspeda.

Col·laboració: 
ESa
Llegir més...