i Émile Cartailhac | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Émile Cartailhac

prehistòria prehist i antropologia antrop
Prehistoriador occità, professor d’antropologia de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.
Marsella, 1845 — Ginebra, 1921

Treballà sobretot a França, de la qual féu una de les primeres síntesis, La France préhistorique (1879); també treballà en altres indrets d’Europa i del nord d’Àfrica, entre els quals la península Ibèrica, de la qual féu també una de les primeres grans síntesis, Les âges préhistoriques de l’Espagne et de Portugal (1890). Fou contrari a admetre l’autenticitat de les pintures d’Altamira en una famosa polèmica sobre l’art rupestre del Paleolític, però l’acceptà el 1902. Publicà Les monuments des îles Baléares (1892), i des del 1869 dirigí la primera revista de prehistòria: Matériaux pour l’histoire naturelle et primitive de l’homme, fundada poc abans per G. de Mortillet.

Llegir més...