i Elliott Carter | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Elliott Carter

Elliot Carter
© Fototeca.cat
música mús
Compositor nord-americà.
Nova York, 11 de desembre de 1908 — Nova York, 5 de novembre de 2012

Influït per l’avantguarda nord-americana (E. Varèse i, sobretot, Ch. Ives), estudià a Harvard (1926-32) literatura i música amb Walter Piston i Gustav Holst, i més tard a París amb Nadia Boulanger (1932-35). Director musical del Ballet Caravan (1935-40), el 1936 compngué Pocahontas per a aquesta companyia. Des del 1946 exercí la docència en escoles i universitats, entre d’altres la Juilliard School de Nova York (1964-84).

La seva primera etapa és influïda per Igor Stravinsky i Paul Hindemith. És a partir de Quartet per a cordes núm. 1 (1951) que la seva producció és original. La seva escriptura, lliurement atonal, i les solucions harmòniques i rítmiques que aporta influïren en l’escola nord-americana moderna. Les seves obres més destacades són Variations for Orchestra (1955), els Quartet per a cordes (núm. 2, 1959, premi Pulitzer 1960; núm. 3, 1971, premi Pulitzer 1973; núm. 4, 1985; i núm. 5, 1995), el Double Concert (1961) per a clavecí, piano i dues orquestres de cambra, Piano Concerto (1965), Concerto for Orchestra (1969), A Symphony of Three Orchestras (1977), Triple duo (1982), Oboe Concerto (1987), Luimen per mandolines, guitarra, arpa, vibràfon i vent (1997), Of Challenge and of Love (1994), per a veu i piano i la simfonia What next (1999).

A més dels guardons esmentats, guanyà un premi Grammy l’any 1993 amb el Concert per a violí (1990), el premi de música Ernst von Siemens (1981) i la Medalla Nacional de les Arts del Govern dels Estats Units (1985). Des del 1967 era membre de l’Acadèmia Americana de lesCiències i les Arts.

Llegir més...