Valentí Carulla i Margenat

(Sarrià, Barcelona, 5 d'agost de 1864 — Sarrià, Barcelona, 22 d'octubre de 1923)

Valentí Carulla i Margenat

© Fototeca.cat

Metge.

Llicenciat en farmàcia (1881), l’any 1886 inicià els estudis de medicina, i entre el 1887 i el 1890 fou professor ajudant de tècnica anatòmica. Es doctorà per la Universitat de Madrid (1895) amb la tesi El azul de metileno en Medicina. Individualidad clínica del mismo. Fou catedràtic de terapèutica a la Universitat de Sevilla (1904) i a la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector (1913-23). Docent innovador, introduí a l’assignatura de terapèutica, l’ensenyament de la farmacologia, la terapèutica física, l’electroteràpia, la radioteràpia i la fototeràpia. Creà els Departaments d’Hidroteràpia i Fisioteràpia i, també, el Museu de Farmacologia basat en la botànica. Participà en la creació de l’Hospital Clínic de Barcelona (1906), i en fou un dels primers directors (1914-18) i president de la junta administrativa (des del 1918).

Dirigí la revista Therapia (1909-19) i creà els Anales de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona (1909). Membre de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona (1896, investit el 1901), en fou president (1915-23). Entre altres distincions, el 1914 li fou atorgada la Gran Creu d’Alfons XII i el 1919 el marquesat de Carulla.

Entre altres obres, és autor de Consideraciones sobre el arte de formular (1901) i La electroteràpia en el tratamiento de la obesidad. Publicà articles sobre hidrologia mèdica a la Revista Hidrológica i als Annales d’Électrobiologie.