i Ferran Casablancas i Planell | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ferran Casablancas i Planell

indústria indúst
Industrial.
Sabadell, Vallès Occidental, 1874 — Barcelona, Barcelonès, 1960

Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i el 1913 inventà un dispositiu per a la filatura del cotó, que anomenà sistema de grans estiratges i que revolucionà la indústria cotonera. El presentà oficialment a l’Escola Industrial de Sabadell, fou patentat en nombrosos països i adoptat, molt aviat, per les principals fàbriques de tot el món. Posteriorment anà perfeccionant el mecanisme amb la creació de nous models que foren adoptats també universalment. Per explotar els seus invents creà diverses companyies, algunes a l’estranger. Milità a la Lliga Regionalista, fou president (1926-60) del Banc Sabadell, impulsà la fundació de l’Associació de Filadors, la de la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball, i promogué la portada d’aigua a Sabadell (1920 i 1949-51). Fomentà i protegí la creació del Museu de Sabadell, una sala del qual porta el seu nom. L’any 1941 l’Institut Tèxtil de Manchester el nomenà Soci d’Honor i esdevingué així el primer inventor estranger que rebia aquesta distinció. El 1945 la Caixa d’Estalvis de Sabadell li atorgà el Premi de ciutadania i el 1955 l’ajuntament sabadellenc el proclamà Fill Predilecte de la Ciutat. Fou condecorat amb la Gran Creu al Mèrit Civil i rebé la medalla d’or de la diputació de Barcelona.

Llegir més...