La seva construcció representà la introducció a Catalunya de les normes proposades pels Congrès Internationaux d’Architecture Moderne (CIRPAC) i la reacció contra les cases per a obrers unifamiliars situades en zones despoblades i mal comunicades. El nou tipus de bloc (que compensava l’encariment del terreny dins el nucli urbà), previst com a mòdul del nou eixample barceloní, tenia les següents característiques: creació d’un espai únic (en forma de S) obert per tots els costats (cada habitatge obert a totes dues façanes), instal·lació al bloc dels serveis comuns més importants (cooperativa de consum, guarderia, biblioteca popular, club obrer, lloc per a esports, etc), construcció d’habitatges de tipus dúplex. Després del 1939 fou modificada i hom hi instal·là una comissaria i habitatges per a famílies de la policia armada.