i Casa de la Ciutat de Barcelona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Casa de la Ciutat de Barcelona

Façana vuitcentista de la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
arquitectura arquit i història hist
Edifici seu de la corporació municipal de Barcelona, començat a construir el 1370, situat a l’antic decumanus romà.

El mestre d’obres Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica obra de Jaume Canalies, Berenguer Llopard i Francesc Jordi, inaugurada el 1373. El 1400 fou enllestit l’enfront del carrer de la Ciutat amb la imatge de l’arcàngel sant Rafael damunt el portal, i els escuts de la ciutat i del rei, que contribuí econòmicament a l’obra. Hi treballaren el mestre d’obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada (1400).

Seguí la construcció de la sala del Trentenari i de l’antiga capella presidida pel retaule de la Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau (1448). L’escrivania i algunes altres sales amb enteixinats policroms, el pati dels tarongers i el claustre superior completaven la casa en la seva primera estructura. L’art barroc hi introduí només reformes decoratives, especialment al Saló de Cent (que desaparegueren al segle XIX). La primera reforma important de l’edifici fou la construcció d’una nova façana, encarada amb la del Palau de la Generalitat a la nova plaça de Sant Jaume. És d’estil neoclàssic, obra de Josep Mas (1832-44). D’una segona reforma dirigida per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, corresponent a l’Exposició Universal del 1888.

Aspecte del Saló de Cent
© BIG Ajuntament de Barcelona / Antonio Lajusticia
L’Exposició Internacional del 1929 obligà a importants mutacions estructurals i decoratives al Saló de Cent, fetes per Enric Monserdà, i en altres departaments: l’escala amb escultures de Llimona i Viladomat i pintures de Viladric, el despatx de l’alcaldia amb pintures de Xavier Nogués, la sala de Comissions amb plafó de Ricard Canals, i la sala de les Cròniques i la galeria amb decoració de Josep M. Sert. Encara una nova reforma (des del 1950) portà a la construcció d’altres sales amb decoració pictòrica de Francesc Galí, Ramon Rogent, Josep Obiols, Antoni Vila i Arrufat i Antoni Tàpies, i una composició de marqueteria d’Evarist Mora i Enric Cluselles. Una nova capella ha donat lloc a una decoració escultòrica d’Enric Monjo. El 1970 fou inaugurat un edifici annex, de 15 plantes, destinat a oficines i a serveis municipals, d’estructura moderna, obra de Llorenç García-Barbón i Enric Giralt i Ortet i amb relleus de l’escultor Josep M. Subirachs.

Col·laboració: 
ADS
Llegir més...