Casa de l’Ardiaca

Una de les antigues residències dels canonges de la seu de Barcelona, edificada damunt l’antiga muralla romana i reconstruïda, a la fi del s XV, per l’ardiaca Lluís Desplà, que li donà aspecte de casal noble.

L’any 1822 en fou separada la torre immediata al palau episcopal on hi havia la capella de l’ardiaca, amb la pintura de la Mare de Déu de la Pietat, de Bermejo (1490). A causa de la desamortització fou adquirida per Josep Altamira, que completà el pati d’ingrés en forma de claustre i uní a la casa altres residències canonicals del pla de la Seu (1871). Després d’haver donat allotjament a centres polítics, jutjats i tallers d’artistes, esdevingué estatge del Col·legi d’Advocats, i, més tard (1919), adquirida per l’ajuntament, fou destinada a seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat, convertit aviat en Institut Municipal d’Història de Barcelona .