i Cassià Casademont i Busquets | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cassià Casademont i Busquets

Cassià Casademont i Busquets
© Fototeca.cat
música mús
Professor de viola i compositor.
Banyoles, Pla de l'Estany, 3 de febrer de 1875 — Barcelona, Barcelonès, 12 de febrer de 1963

Estudià violí amb Joaquim Vidal i més endavant amb Matthieu Crickboom, i harmonia amb Eduard Frígola i després amb Enric Morera. El 1896 fou contractat per a formar l'Orquestra Soler de Sant Celoni, la qual debutà dos anys més tard. A 25 anys dirigí, a Sabadell, l’orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l’Orquestra Clàssica. A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i, el 1908, del cor Catalunya Nova. Estrenà les òperes La dona d’aigua (1911) i La Mare (1926); altres obres escèniques són El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un rei, d’Apel·les Mestres, i la sarsuela Flors de cingle, d’Ignasi Iglésias. Deixà escrites 377 composicions, que també inclouen sardanes i música coral.

Data de revisió: 
2014-11-19
Llegir més...